CARMELETA I VICENTICO COMPLEIXEN 15 ANYS
La setmana passada va tenir lloc a València la celebració de la solemnitat del Corpus Christi, la festa gran de la ciutat que es remunta a l'any 1355. Els Gegants Carmeleta i Vicentico, exposats durant tot l'any en el Museu Casa de les Roques, eixien al carrer el matí del diumenge, per a participar al costat d'altres figures i danses, del preludi de la processó.
La nostra Associació Cultural Fallera, sempre preocupada per participar i engrandir les tradicions i festes de la nostra ciutat com a autèntic motor cultural, va tornar a participar en els actes del Corpus Christi amb la presència dels gegants abans referenciats, donats a l'Ajuntament de València en l'exercici faller 2002/2003. Però, per què aquesta donació? Perquè gegants? En ocasió del 15 aniversari d'estes figures us ho expliquem a continuació.
Els gegants són figures mítiques que apareixen en els orígens de la major part de les cultures conegudes, encara que no sempre han sigut criatures massa estimades. Part de la seua mala premsa era deguda a la por que infonien les seues descomunals dimensions. No obstant açò, en la nostra societat les figures dels gegants del Corpus, en el context de les festes majors, són una mostra de la biodiversitat cultural, que a fi de tractar igualitàriament a homes i a dones apareixen aparellats donant representació a tots dos gèneres. Si ens remuntem a les llegendes de la província de Castelló, trobem personatges com el Bufa-núvols o el Tomba-Tossals que van tenir un paper fonamental en la fundació de la capital d'esta província. I per a acabar de demostrar l'estima dels valencians i valencianes a estes figures, trobem en la lletra del nostre himne regional, com “pal.ladins de l’art” ofrenen “victòries gegantines” a la pàtria valenciana.
Na Jordana, és considerada per molts i moltes una comissió geganta, en la qual vertaders gegants i gegantes del món de les falles converteixen la nostra associació cultural en “més que una falla”. Sens dubte, el seu immens cor humà i implicació en el manteniment de la cultura, les tradicions i la nostra llengua, els converteix i les converteixen en gegants i gegantes del valencianisme, amb la capacitat de crear colossals agendes d'activitats i immenses tasques (guions, publicacions, etc.) que porten a la consecució del manteniment de tot allò esmentat. Per tot açò, fa més de 15 anys, ens vam proposar augmentar la família de gegants, amb una parella de llaurador i llauradora que subsanara la manca de figures que representaren a la societat valenciana i al poble pla, ja que la resta de les figures simbolitzen personatges més nobles d'altres cultures. A més, mitjançant els seus noms, també representen a les festes tradicionals del nostre barri, les falles, la festivitat de la Mare de Dèu del Carme i la de sant Vicente Ferrer.
Per a acabar de vincular d'alguna manera la figura de Carmeleta i Vicentico a la nostra falla, els rostres de tots dos, realitzats en el taller de Manolo Martín de la mà de l'escultor Josep Azpetia i del pintor Roberto Martí, es van inspirar en els coronaments de dos falles molt conegudes plantades per Na Jordana l'any 1982 i 1961 respectivament. En el cas de Carmeleta, trobem la seua semblança amb la falla de Manolo Martín anomenada “Els pecats capitals” i en el de Vicentico en la falla de Julián Puche “Dur endavant una falla, problema de tres en ratlla”.
La labor de coordinar la vestimenta amb les gales valencianes de Carmeleta i Vicentico, va recaure en la indumentarista Maria Victoria Liceras (Segle XVIII) i en les expertes mans de Josep Manuel Sabater (L’Escarpidor) respectivament, amb la participació de botigues especialitzades com: Zel, Entre sedes-Teixits Antonio Atienza, Telers Garín, Telers Rafael Catalá. Perruqueria d'Emilio Añó, Orfebreria de Peris Roca i Fernando Roda. Realització del mocador de coll i davantall de les filles de Carmen Esteve. Faixes de Rubén Boix Carceller, Espardenyes d’Espardenyeria artesana de la Mata. Tot aquest treball, es va dur a terme sota els savis consells de Carme Ferrés García-Insa, Jesús I. Catalá Gorges i Sergio Goméz Soler.
Des d'ací, volem agrair de nou, tal com es va fer en el seu moment, a tots i totes els col·laboradors i col·laboradores, la seua participació altruista en esta tasca, tot demostrant que estan fets d'eixa “altra pasta” que com a nosaltres els i les motiva a implicar-se en projectes i iniciatives que dignifiquen les nostres festes i ens identifiquen com a poble.
Per a més informació d’estos dos colossos de cartó-pedra consultar els textos de Josep Vicent Maroto Borrego, María Victoria Liceras, Josep Manuel Sabater, Vicent Borrego Pitarch, Sergio Gómez Soler, Jesús Català Gorgues, Rosa Cañada Solaz y Teresa Boix Yago en el llibret de Na Jordana 2003.
{oziogallery 677}
Imatges: Antonio Cortés Latre i Arxiu Na Jordana.