UN BETLEM DE PIROTÈCNIA: quina petardà d’instal·lació!

El nostre BETLEM d’enguany ret tribut a la pirotècnia. Un art popular tan efímer i tan nostrat com les Falles, que estimula els sentits amb la intencionalitat estètica del color i amb el soroll mensurat in crescendo. Colorit i musicalitat configuren una narració amb un llenguatge tan personal, que la cadència, les formes, el ritme, les combinacions i els efectes esdevenen un tret d’estil personal i intransferible de cada mestra o mestre pirotècnics.

Enguany hem recreat entre esclafits i espetecs, entre palmeres i eixides i entre traques i coets els principals passatges evangèlics del naixement del Messies amb el propòsit de transbalsar una tradició pròpia del cicle de Nadal a un context eminentment nostre, tan valencià com la tradició de plantar el Betlem.

Una instal·lació de lliure disseny que ens ha permés retrobar-nos amb la nostra infantesa i sentir-nos de bell nou xiquets i xiquetes jugant amb els volums i les formes, imaginant personatges i recreant episodis i escenografies al nostre albir, descobrint les múltiples possibilitats que oferix la textura de matèries sostenibles com el cartó niu d’abella, les serradures, la borumballa, arena de silice de colors, os d’oliva, virutes de fusta, sisal, paper o la tela.

Un Betlem que desborda creativitat per transmetre un missatge etern, perquè la riquesa d’un poble estreba en la diversitat i en la qualitat que emana de la seua cultura.

Cal cercar l’origen de la pirotècnia en èpoques remotes de les civilitzacions orientals. Van ser els àrabs els qui van introduir els seus coneixements sobre la matèria al territori espanyol i concretament a València, des d'on el costum dels focs d'artifici es va estendre per tota l'àrea mediterrània. A casa nostra el costum de disparar focs d’artifici amb motiu de solemnitats i festivitats ja estava ben arrelat abans del segle XVI i per la vespra i festivitat de Sant Donís eren habituals festivals pirotècnics ben potents. Carles III va prohibir la fabricació de pirotècnia, mes en el segle XVIII constituïa ja una pràctica generalitzada en tota Europa i en el segle XIX a França s’introduïren els agents químics necessaris per generar palmeres acolorides al cel, que els nostres artesans de l’artifici perfeccionaren fins conquerir el mercat internacional, tot i destacant la tradició de poblacions com: Benaguasil, Burjassot, Foios, Godella, Llíria, Mislata, Paterna, la Pobla de Valbona i Rocafort.

ENTRADA LLIURE: Dies d’obertura : Del 9 de desembre 2023 al 3 de gener 2024

Laborables: De 18:00 a 21:00 h

Festius: